Archivo de la etiqueta: Marc Gómez

[CRÍTICA 🎭🎶] ‘Desde mi ventana’ a la BARTS: recital de Pasek & Paul amb molt bones veus

Puntuación: 3 de 5.

L’últim espectacle que vam veure abans d’aquest incoherent tancament del sector cultural a causa de la COVID-19 va ser ‘Desde mi ventana’ a la Barts. Malauradament, aquest concert de Suerte en mi vida ha hagut de suspendre totes les funcions que tenia programades durant el mes de novembre. El tancament de cines i teatres és una mesura il·lògica i injusta, perquè en aquests espais es compleixen totes les mesures de seguretat necessàries per evitar contagis. A Teatralment defensem la #culturasegura perquè cine, teatre, música i arts són béns essencials i terapèutics, ara més necessaris que mai per curar l’ànima i afrontar les dificultats d’aquest 2020 tan surrealista.

L’última funció de ‘Desde mi ventana’ es va poder dur a terme mitja horeta abans de la prevista per assegurar que tothom arribés a casa amb el toc de queda que just s’acabava d’activar. Malgrat que la comunicació de la Barts va donar molt que desitjar pel que fa aquest canvi d’hora tan ràpid i imprevist, vam poder gaudir d’un bon concert, amb totes les mesures sanitàries i vam arribar a casa amb tranquil·litat.

‘Desde mi ventana’ és un concert amb Ferran Fabà, Clara Altarriba, Mireia Òrrit, Edgar Martínez, Raquel Jezequel i Dídac Flores interpretant cançons conegudes i no tan conegudes del duo de compositors Pasek & Paul. Aquest parell s’ha posat de moda amb l’èxit teatral ‘Dear Evan Hansen’, però també han participat en altres superproduccions com ‘La La Land’ i ‘The Greatest Showman’. El seu estil és molt fresc, amb cançons que s’enganxen i melodies agradables de sentir.

Durant poc més d’una hora, els sis intèrprets (amb Berenguer Aina a les percussions) canten una cançó rere l’altra d’aquest parell de compositors. Hi ha cançons molt famoses i que tots reconeixereu com ‘Waving through a window’ del musical ‘Dear Evan Hansen’ o ‘This Is Me’ de la pel·lícula ‘The Greatest Showman’, i d’altres que no ho són tant, de musicals com ‘A Christmas Story’ o ‘Dogfight’. Les lletres són en castellà, adaptades per Marc Gómez i Daniel Anglès.

El millor de ‘Desde mi ventana’ són les veus dels intèrprets. A tots ells els hem vist a grans produccions teatrals que s’han fet a la nostra ciutat com ‘La rambla de les floristes’, ‘Rent’, ‘Broadway A Cappella’, ‘La tienda de los horrores’, ‘Muerte en el Nilo’ o ‘Per si no ens tornem a veure’, entre altres. Tots ells, per tant, són algunes de les cares (i les veus!) del teatre musical català actual i, com sempre, fa goig passar una estona escoltant les seves cançons. Totes les versions de les cançons (amb piano, veus i percussions) sonen tan bé que us encantaran.

L’inconvenient d’aquest concert, però, és la falta d’un fil conductor. Els cantants interpreten una cançó rere l’altra, sense cap mena d’explicació ni introducció. Sé que en qualsevol concert no s’introdueixen mai totes les cançons, no cal. Però també és veritat que Pasek & Paul no són excessivament coneguts al nostre país (com qui diu, només són famosos entre els amants del teatre musical), la qual cosa allunya molt aquest concert d’arribar a un públic general. El cert és que ‘Desde mi ventana’ té el potencial per agradar a un gran públic perquè té cançons vibrants, boniques i potents.

Un dels avantatges de la Barts és la proximitat. Veure aquests sis cantants de ben a prop és tot un luxe. Tots ells tenen les seves pròpies cançons com a solistes i acompanyen les cançons dels seus companys i grupals. És un concert dinàmic i que sona molt bé, per passar una estona ben agradable.

Tant de bo que els teatres puguin tornar a obrir ben aviat i que tot el sector cultural, tan perjudicat per aquesta crisi sanitària, social i econòmica, pugui revifar. Si voleu veure aquest concert de Pasek & Paul, seguiu les xarxes socials de ‘Desde mi ventana’ i de la productora Suerte en mi vida per estar informats sobre noves dates.

[CRÍTICA 🎭🎶] Rent en el Onyric Teatre Condal de Barcelona: el musical transformador, pelos de punta y emociones a flor de piel

Rent es el musical de los musicales, es todo amor, pasión, positivismo, vida y emociones. Qué producción y qué elenco hay en el Onyric Teatre Condal de Barcelona. Es calidad y talento combinado con una historia tierna, emotiva, que atrapa y con canciones potentes que sorprenden a todas las generaciones.

Es un musical muy emotivo e impactante, que se inspira en La Bohème de Puccini. Explica la historia de distintos personajes: Mark (soñador que quiere convertirse en director de cine), Roger (guitarrista deprimido desde que su novia se suicidó y le confesó que los dos tenían SIDA), Mimi (bailarina que se enamora de Roger), Collins (profesor que vuelve a visitar a sus amigos Mark y Roger), Angel (un drag queen que se enamora de Collins), Maureen (actriz y expareja de Mark), Joanne (abogada y actual pareja de Maureen) y Benny (propietario del piso donde se desarrolla la acción).

Este espectáculo, que creó Jonathan Larson, muestra la generación de los 90 pero, en 2019, no somos tan diferentes como nos parece. Rent nos hace recordar que hay que medir la vida en amor, que hay que vivir el momento y que cada día es importante porque podría ser el último. La vida pasa en un segundo y, por eso, qué mejor que vivirla con toda la felicidad que podamos. Parece un tópico, pero es la realidad y hay que recordarla. Jonathan Larson falleció la noche anterior a la estrena de Rent y eso ayudó a dar a conocer el musical (incluso ha ganado un Pulitzer). Ahora bien, no solo es famoso por eso, sino que también por ser un musical muy diferente, que sorprenderá y enamorará a todos los espectadores. Momentos de risas, de llorar, de emocionarse y sentirse vivo. Es una cita obligatoria para los fans de los musicales, pero también es una propuesta ideal para aquellos que no lo conozcan porque tiene todos los ingredientes para ser un éxito y gustar. ¿Queréis sorprender a vuestras parejas? Rent. ¿Queréis una noche de diversión con vuestros amigos? Rent. ¿Queréis una noche para vosotros mismos, para descubriros, para sentiros bien? ¡Rent!

Rent es un espectáculo que, cuando se estrenó en el New York Theatre en 1996, transformó por completo la historia de Broadway: canciones pop-rock, una banda sobre el escenario, una historia actual, gays, lesbianas y travestis, el SIDA… De hecho, permaneció en cartel durante 12 años, ¡toda una proeza! Deseamos que este Rent que se puede ver en el Onyric Teatre Condal de Barcelona hasta el 26 de mayo también sirva para dar un empujón a este proyecto musical que dirige Daniel Anglès en cuanto a público. Se lo merece mucho. Deseamos que acerque a muchos jóvenes a ver musicales y a descubrir nuevas propuestas. Mirad la página web de Onyric para conocer qué conciertos más interesantes hay programados esta temporada. ¡Os sorprendrán!

Rent se estrenó en España en 1999 y, años más tarde, en 2016, volvió a producirse en catalán, dirigido por Daniel Anglès. Ahora que se vuelve a poner en marcha este proyecto en castellano, es una muy buena oportunidad para que los fans del espectáculo en España. ¡Qué mejor que puedan acercarse a nuestra ciudad durante unos días y enamorarse de este grupo de actores y actrices con tanto talento!

La nueva producción que nos presenta Daniel Anglès cuenta con un escenario precioso, con muchos efectos visuales y con un sonido inmejorable. El Teatre Condal se reformó para dar lugar a Onyric y una de las cosas que los espectadores pueden valorar más especialmente es el audio. Todo se escucha muy bien, parece que estemos en cualquier teatro del West End. Es algo de agradecer en un musical así, con muchas veces y con mucho rock e instrumentos tocando con fuerza.

Ahora bien, una de las cosas más destacables de este Rent es el elenco. Encima del escenario hay actores y actrices de gran nivel, que ya hemos visto en numerosos musicales en Barcelona y siempre es un placer verles de nuevo. Con este proyecto demuestran una vez más que son capaces de hacer muchas cosas y no queda duda (si es que había alguna…) que son el futuro del teatro en nuestro país. Qué voces, qué presencias, qué interpretaciones… ¡Qué lujo!

Júlia Bonjoch está espectacular como Mimi, qué energía, qué voz, qué fuerza y qué valentía derrocha en sus escenas. Es todo poder y es inevitable sentirse orgulloso de ver un personaje femenino tan potente y tan completo como este en el teatro.

Víctor Arbelo también está fenomenal como Roger. Somos muy fans de este actor y cantante porque tiene una voz prodigiosa. Además, este papel le queda muy bien. Ya lo pensamos en 2016 cuando interpretaba a Roger en la producción de Rent en catalán y ahora pensamos lo mismo.

Albert Bolea es un actor, cantante y bailarín excelente. Eso es innegable, sobre todo queda claro con su número ‘Today 4 U’. Cómo canta, cómo baila y cómo se mueve como Angel es una maravilla. Un “pero”, por poner alguno, es que nos pareció muy serio, como quien dice, sonreía poco. Nos pareció que se preocupaba demasiado en hacerlo todo bien (cosa que ya hacía) y no en disfrutar de Angel y lo que este personaje supone. Seguro que cuando coja más rodaje en las funciones, día tras día, se dejará ir y disfrutará mucho más de este personaje tan bonito.

Xavi Navarro, como Tom Collins, es una absoluta maravilla porque tiene una voz que enamora, que sale de la cuarta pared y llega directo al corazón del espectador. Es todo emoción y su numerazo, ‘I’ll Cover You’, es todo sentimiento, nosotros nos emocionamos muchísimo.

Peter Vives es Benny, el propietario del bloque de pisos. Él es un artista muy reconocido en Cataluña, sobre todo por participar en la serie de televisión de TV3 La Riera. Probablemente no tenga mucha experiencia en teatro musical, por eso está bien estrenarse en un papel pequeño como este.

Iñaki Mur está muy bien en el papel de Mark, porque es todo timidez, sentido del humor, fragilidad y voz. Es un actor muy joven pero con mucho talento, que se come el escenario desde el primer momento en que aparece y, por tanto, da comienzo a la función.

África Alonso está espléndida como Joanne, porque hace reír, es enormemente expresiva y tiene una voz espectacular. Recientemente, disfrutamos de ella en el concierto Amor x Amor, interpretando ‘The Power of Love’ y ya nos quedó claro que estábamos presenciando el nacimiento de una artistaza.

Lo mismo nos ocurrió con Anna Herebia, quien se pone en la piel de Maureen. Tiene un número complicado, ‘Over The Moon’, porque es tan surrealista que los espectadores pueden desconectar. Sin embargo, superó este reto con creces y, en realidad, es uno de los mejores momentos de la función. Es enorme.

También destacar el trabajazo del Ensemble, formada por actores y actrices que también han protagonizado musicales muy reconocidos en Barcelona (por ejemplo, Carrie, Per si no ens tornem a veure o Fun Home): Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez y Joan Roselló.

Es cierto que son papeles pequeños pero ellos son muy grandes y lo saben. Después de Rent seguro que los veremos en otros musicales, qué ganas de verles crecer y sorprender.

Así pues, ¿qué más necesitáis para ir a ver Rent? Buena historia, canciones potentes, una banda musical dirigida por Miquel Tejada, actores y actrices fantásticos, una escenografía preciosa… No os despistéis, comprad vuestras entradas en la página web de Onyric Teatre Condal antes de que no sea demasiado tarde.

Cesar y Daniel

[CRÍTICA 🎭🎶] Rent a l’Onyric Teatre Condal: el musical transformador, pèls de punta i emocions a flor de pell

Rent és el musical dels musicals, és tot amor, passió, positivitat, vida i emocions. Quina producció i quin elenc hi ha a l’Onyric Teatre Condal. És qualitat i talent combinat amb una història tendra, emotiva, que atrapa i amb cançons potents que enganxen a totes les generacions.

És un musical molt emotiu i impactant, que s’inspira en La Bohème de Puccini. Explica la història de diferents personatges: Mark (somiador que vol convertir-se en director de cine), Roger (guitarrista deprimit des de que la seva xicota es va suicidar anunciant-li que els dos tenien SIDA), Mimi (ballarina  que s’enamora de Roger), Collins (professor que torna a visitar els seus amics Mark i Roger), Angel (un drag queen que s’enamora de Collins), Maureen (actriu i exparella de Mark), Joanne (advocada i actual parella de Maureen) i Benny (propietari del pis on es desenvolupa l’acció).

Aquest espectacle, que va crear Jonathan Larson, mostra la generació dels 90 però, al 2019, no som tant diferents com creiem. Rent ens fa recordar que cal mesurar la vida amb amor, que cal viure el moment i que cada dia és important perquè podria ser l’últim. La vida passa en un segon i, per això, què millor que viure-la amb tota la felicitat que puguem. Sembla un tòpic, però és la realitat i cal recordar-la. Jonathan Larson va morir la nit abans de l’estrena de Rent i això va servir per donar a conèixer el musical (fins i tot va guanyar un Pulitzer). Ara bé, no és només famós per això, sinó que també val a dir que és un musical molt diferent, que sorprendrà i enamorarà a tots els espectadors. Moments de riure, de plorar, d’emocionar-se i de sentir-se viu. És una cita obligatòria pels fans dels musicals, però també és una proposta ideal per aquells que no el coneixen perquè té tots els ingredients per ser un èxit i agradar. Voleu sorprendre les vostres parelles? Rent. Voleu una nit de diversió amb els vostres amics? Rent. Voleu una estona per vosaltres mateixos, per descobrir-vos, per sentir-vos bé? Rent!

Rent és un espectacle que, quan es va estrenar al New York Theatre al 1996, va transformar per complet la història de Broadway: cançons pop-rock, una banda sobre l’escenari, una història actual, gays, lesbianes i travestis, SIDA… De fet, va estar en cartell durant 12 anys, tota una proesa! Tant de bo que aquest Rent que es pot veure a l’Onyric Teatre Condal de Barcelona fins el 26 de maig també serveixi per donar una empenta a aquest projecte musical que dirigeix Daniel Anglès pel què fa a públic. S’ho mereix molt. Tant de bo que apropi a molts joves a veure musicals i a descobrir noves propostes. Mireu la web de l’Onyric per conèixer quins concerts més interessants hi ha programats aquesta temporada. Us sorprendran!

Rent es va estrenar en Espanya l’any 1999 i, anys més tard, el 2016, va tornar a produir-se en català, dirigit per Daniel Anglès. Ara que es torna a posar en marxa aquest projecte en castellà, és una molt bona oportunitat pels fans de l’espectacle a Espanya. Què millor que puguin apropar-se a la nostra ciutat durant uns dies i enamorar-se d’aquesta colla d’actors i actrius amb tant de talent!

La nova producció que ens presenta el Daniel Anglès compta amb un escenari preciós, amb molts efectes visuals i amb un so immillorable. El Teatre Condal es va reformar per tal de donar lloc a l’Onyric i una de les coses que els espectadors poden valorar especialment és l’àudio. Tot se sent molt bé, sembla que siguem a qualsevol teatre del West End. És quelcom d’agrair en un musical així, amb moltes veus i amb molt de rock i instruments tocant amb força.

Ara bé, una de les coses més destacables d’aquest Rent és l’elenc. A dalt de l’escenari hi ha actors i actrius de gran nivell, que ja hem vist participar en nombrosos musicals a Barcelona i que sempre és un plaer tornar a veure de nou. Amb aquest projecte demostren, una vegada més, què són capaços de fer i no queda dubte (si és que n’hi havia cap…) que són el futur del teatre d’aquest país. Quines veus, quines presències, quines interpretacions… Tots i totes fan molt de goig.

La Júlia Bonjoch està espectacular com a Mimi, quina energia, quina veu, quina força i quina valentia transmet a les seves escenes. És tot poder i és inevitable sentir-se orgullós de veure personatges femenins tant potents i tant complets com aquest en teatre.

El Víctor Arbelo també està fenomenal en el paper de Roger. Som molt fans d’aquest actor i cantant, perquè té una veu prodigiosa. A més a més, és un paper que li escau molt bé. Ja ho vam pensar quan el vam veure al 2016 i ara ho tornem a pensar.

L’Albert Bolea és un actor, cantant i ballarí excel·lent. Això és innegable, sobre tot queda clar amb el seu número ‘Today 4 U’. Com balla, com canta i com es mou com a Angel és una meravella. Un «però», per posar-ne un, és que ens va semblar molt seriós, com qui diu, somreia poc. Ens va semblar que es preocupava massa en fer-ho tot bé (que ja ho feia) i no en gaudir de l’Angel i del que aquest personatge suposa. Segur que quan agafi més rodatge amb les funcions, dia rere dia, es deixarà anar i gaudirà més d’aquest personatge tant bonic.

El Xavi Navarro, com a Tom Collins, és una absoluta meravella perquè té una veu que enamora, que surt de la quarta paret i arriba directe al cor dels espectadors. És tot emoció i el seu numeràs, ‘I’ll Cover You’ és tot sentiment, ens vam emocionar moltíssim.

El Peter Vives és en Benny, el propietari del bloc de pisos. Ell és un artista molt reconegut a Catalunya, sobretot per participar a la serie de televisió La Riera. Probablement no tingui molta experiència en teatre musical, per això està bé en un personatge petit com aquest per introduir-se.

L’Iñaki Mur està molt bé al paper de Mark, perquè és tot timidesa, sentit de l’humor, fragilitat i veu. És un actor molt jove però amb molt de talent i es menja l’escenari des del primer moment en que apareix i comença la funció.

L’Àfrica Alonso està esplèndida com a Joanne, perquè fa molt riure, és enormement expressiva i té una veu espectacular. Vam gaudir molt amb ella al darrer concert d’Amor x Amor, interpretant ‘The Power of Love’ i ja ens va quedar clar aleshores que presenciàvem el naixement d’una artistassa.

El mateix ens ha passat amb l’Anna Herebia, qui es posa a la pell de la Maureen. Té un número complicat, ‘Over The Moon’, perquè és força surrealista i pot provocar que els espectadors desconnectin. Malgrat això se n’ensurt tant bé que es converteix en un dels millors moments de la funció. És enorme.

També destacar la feinada de l’Ensemble, formada per actors i actrius que també han protagonitzat musicals d’allò més reconeguts a la nostra ciutat (per exemple, Carrie, Per si no ens tornem a veure o Fun Home): Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joan Roselló.

És cert que són papers petitons, però ells són molt grans, i ho saben. Després de Rent segur que els veurem en altres musicals, quines ganes de veure’ls créixer i sorprendre.

Així doncs, què més necessiteu per anar a veure Rent? Bona història, cançons potents, una banda musical dirigida pel Miquel Tejada, actors i actrius fantàstics, una escenografia preciosa… No badeu, compreu les vostres entrades a la pàgina web de l’Onyric Teatre Condal, abans no sigui massa tard.

Cesar i Daniel

[CRÍTICA 🎭🎶] Carrie, el musical al Teatre Gaudí de Barcelona: hauria de ser obligatori a les escoles i instituts de Catalunya

La Carrie White, el personatge creat per l’Stephen King el 1974, ja és al Teatre Gaudí de Barcelona. Per fi s’ha estrenat a una de les propostes més interessants d’aquesta temporada a la nostra ciutat i creiem que, sobre tot el públic més jove l’hauria d’anar a veure sí o sí. Hi ha coses que mai canvien i ja seria hora: per molt avançats que estiguem al 2018 (d’acord, ja quasi 2019), als instituts encara hi ha nois i noies que pateixen assetjament pel simple fet de ser diferents. El musical Carrie ens trasllada a un institut on una noia procedent d’una família molt catòlica, pateix el rebuig per part dels seus companys. L’assetjament és una lacra per la nostra societat i té un preu molt elevat. Perquè quin futur ens espera com a societat quan els més joves encara adopten rols tant antiquats i deplorables com la de l’assetjador i assimilen amb total naturalitat fer mal, insultar i fer el buit a altres persones? L’assetjament (potser més conegut com a bullying), per desgràcia, és real, està massa present a les escoles i instituts del nostre país. I caldria canviar-ho ja, tenim feina a fer.

Pel que fa a l’espectale en sí, també hi ha coses que mai canvien i millor que no ho facin. Tot aquell espectacle que ve de la mà del Ferran Guiu, director d’aquest musical, és sinònim de qualitat. Ho hem dit nombroses vegades a aquest blog, però és la veritat. No només ens porta propostes diferents i interessants als nostres escenaris, sinó que solen ser obres molt ben cuidades, amb molts detalls petits, ben fetes, ben dirigides i que desperten moltes coses al teu interior. Lógicament, Carrie no n’és cap excepció.

Carrie és un musical que es va presentar per primera vegada a Londres el 1988 i, acte seguit, es va estrenar a Broadway, però va ser un fracàs total. Espereu, espereu, no us espanteu encara, que la història té un final feliç. El 2012, es va estrenar de nou amb modificacions en el llibret i les cançons i, aquesta vegada, va ser millor rebut. El 2015 es va produir a Londres de nou i, el 2018, arriba per primera vegada a Barcelona. Compta amb música de Michael Gore (a Barcelona, dirigida per Joan Comaposada), lletres de Dean Pitchford (adaptades en català per Marc Gómez) i llibret de Lawrence D. Cohen.

El Teatre Gaudí és el millor on portar un musical com Carrie, per la proximitat que ofereix. Tot i que es diu que Carrie és un musical de terror, a nosaltres no ens ho va semblar. És cert que et remou moltes coses, com l’angoixa o la por, però no el terror. Al estar tant a prop dels actors i actrius, aquestes sensacions s’accentuen molt més. És un encert. Com ja sabeu, el Gaudí és un teatre molt particular, amb les butaques al voltant de l’escenari, i tot està plantejat per poder veure les escenes bé des de qualsevol posició, cosa que té molt de mèrit.

Aquesta producció de Carrie compta amb un elenc molt jove. El paper de la Carrie l’interpreten la Georgia Stewart i la Raquel Jezequel. Nosaltres vam veure la Raquel i en teníem moltes ganes. A ella la vam descobrir a la Nit dels Musicals al Teatre Grec de l’any passat i ens vam enamorar amb la seva interpretació de ‘Defying Gravity’ de Wicked. Amb aquest talent, era qüestió de temps que la poguéssim veure protagonitzant un musical a Barcelona. I no podem estar més contents per ella. Canta i interpreta molt bé, tot i que és veritat que la Carrie (el personatge en sí com està escrit, no la seva interpretació) en ocasions ens va semblar excessivament bleda i innocent.

També ens va fer especial il·lusió veure a sobre l’escenari la Elisabet Molet fent de la Sue. Després de descobrir-la a El despertar de la primavera, aquest estiu la vam tornar a veure a That’s a musical, i ara a Carrie. L’any que ve no ens la perdrem a l’Onyric a Les dames del perpetu socors. A més a més, vam gaudir molt amb la interpretació de la Laura Miquel (a qui vam veure per primer cop a Tick, Tick…Boom!) fent de la dolentíssima Chris. A aquest musical, les dues poden lluir la seva potència de veu i us assegurem que són una meravella. Us encantaran. De fet, tots canten molt i molt bé, creieu-nos.

A sobre de l’escenari, hi ha un munt d’actors i actrius que ho donen tot. Cal destacar les coreografies molt elaborades de la Xaro Campo. Són una passada, és un musical molt vistós, amb molta canya i des d’un punt de vista coreogràfic és molt potent i bonic.

Carrie és un musical que pot entusiasmar als més joves per diversos motius. En primer lloc, per la música. És molt moderna, molt actual, és una barreja d’estils molt interessants i totes les cançons sonen molt i molt bé. A vegades, ens donava la sensació que érem a un concert més que al teatre. En segon lloc, per la història, que es desenvolupa a un institut. Sí que és cert que els personatges estan molt estereotipats (la Carrie és excessivament bleda i innocent, la Sue és massa bona, el Billy és el xicot perfecte, la Chris és dolentíssima…) però, justament, és la millor manera d’arribar als més joves i que entenguin el que se’ls hi explica. A vegades, és millor portar les coses a l’extrem per entendre-les des de la distància, i això és el que passa amb Carrie. Precisament el públic jove l’hauria de veure per prendre consciència de la tragèdia que suposa l’assetjament i evitar-lo.

El públic adult també gaudirà de Carrie perquè tracta molts més temes i molt diversos: el fanatisme religiós, les dificultats entre joves i adults per entendre’s, com tractar l’assetjament des d’un punt de vista adult, etc. Nosaltres vam sortir del teatre donant-li voltes al cap. Quantes vegades hem vist injustícies i no hem fet res per aturar-ho? I si allò que creus que fas bé no ho és? El teatre és una molt bona eina per fer pensar i, quan surts, t’has transformat.

Així doncs, no us perdeu Carrie, al Teatre Gaudí de Barcelona, us encantarà i sorprendrà. A més a més, a la sortida, no oblideu fer-vos una foto i compartir-la a les xarxes socials. Abans que res, podeu comprar les vostres entrades a la pàgina web oficial del Teatre Gaudí, feu-ho ràpid i agafeu les millors localitats!

Cesar i Daniel

Ja no queda res per Carrie, el musical al Teatre Gaudí de Barcelona!

Del 15 de novembre de 2018 al 4 de gener de 2019, podrem veure al Teatre Gaudí de Barcelona el musical Carrie. Molts de vosaltres, fa just una setmana, celebràveu la nit de Halloween mirant pel·lis de terror i, estic segur, que Carrie era una de les opcions. Hi ha dues adaptacions: la de 1976 i la de 2013 (jo només he vist la primera). Així doncs, què millor que passar por al teatre amb aquesta nova versió en forma de musical? Jo no m’ho perdo!

Carrie està basat en la novel·la homònima de Stephen King, amb llibret de Laurence D. Cohen (guionista també de la pel·lícula), música de Michael Gore i lletres de Dean Pitchford. Explica la història de la Carrie White, una jove marginada pels seus companys d’institut i sobreprotegida per la seva religiosa i fanàtica mare Margaret. Aquesta jove acaba deslligant el terror amb el seu poder telequinètic al petit poble on viu quan és portada al límit en el ball de finalització de curs (haurem de dur roba de recanvi?).

El musical de Carrie es va presentar per primera vegada a la localitat britànica de Stratford-upon-Avon el 1988 i va romandre en cartell durant quatre setmanes. Estava dirigit per Terry Hands i amb coreografies de Debbie Allen. Poc després, l’espectacle es va transferir a Broadway, amb pràcticament el mateix repartiment, on es va representar durant 16 prèvies i 5 funcions regulars. El 2012, es va estrenar de nou a l’Off-Broadway, amb un llibret i partitura revisats pels seus creadors, i també a l’Off-West End de Londres el 2015.

D’aquí uns dies, s’estrena al Teatre Gaudí la versió catalana de Carrie i no podríem estar més entusiasmats. Aquesta producció està dirigida pel Ferran Guiu, amb la traducció del Marc Gómez Domènech i un elenc enorme: la Georgia Stewart, Raquel Jezequel, Muntsa Rius, Anna Valldeneu, Elisabet Molet, Mikel Herzog, Laura Miquel, Ferran Enfedaque, Marta Capel, Lluís Barrera, sara López, Laura Dorca, Elisabet Paulet, Bittor Fernández, Pol Sanuy, Albert Artigas, Alexandre Ars i Ana Extremera.

Quines ganes de veure-ho!!! Podeu comprar ja les entrades per Carrie a la pàgina web oficial del Teatre Gaudí de Barcelona. No us despisteu!!!

Cesar

Qué es Tick, Tick… Boom, el musical de Jonathan Larson que llega al Teatre Gaudí de Barcelona

Tick, Tick… Boom es un musical autobiográfico del compositor americano Jonathan Larson, el mismo creador de Rent (ganador de un premio Pulitzer y cuatro Tony Awards). Como ya sabéis, es uno de los compositores más reconocidos del teatro musical moderno justamente por Rent y por su inesperada muerte el día de la primera previa de este espectáculo en 1996. Tick, Tick… Boom cuenta la historia de Jon, un compositor que vive en Nueva York en 1990 y que se plantea si ha decidido mal su carrera profesional en las artes escénicas, tras tantos años de fracasos intentando triunfar (Larson llevaba desde los años 80 luchando por producir su propio musical).

Inicialmente, Jonathan Larson planteó Tick, Tick… Boom como un monólogo musical de rock. El workshop se presentó por primera vez en 1990 y, cuando su creador falleció, la pieza se revisó. El dramaturgo David Auburn, creador de la obra La prueba (Proof), adaptó el texto e introdujo tres personajes principales, en vez de uno: Jon, Michael y Susan, estos dos últimos también interpretan otros personajes. La nueva versión se estrenó en el Off-Broadway en el Jane Street Theater en 2001 y también se editó su cast recording. Podéis buscarlo, ¡suena muy bien!

Probablemente, debido a la gran influencia que ha tenido Rent en el teatro, Tick, Tick… Boom ha tenido muchas producciones, como una gira por Estados Unidos, Canadá y dos veces en Londres (en la Menier Chocolate Factory con Neil Patrick Harris y posteriormente en el Duchess Theatre con Julie Atherton). En 2014 se produjo en Nueva York con el equipo de Hamilton, nada más y nada menos que Lin-Manuel Miranda, Karen Olivo y Leslie Odom Jr.

 

TICK, TICK… BOOM LLEGA A BARCELONA

Tengo buenas –qué buenas, ¡buenísimas!– noticias sobre Tick, Tick… Boom: llega a Barcelona. Se podrá ver en el Teatre Gaudí del 29 de noviembre al 7 de enero y estará protagonizado por un elenco excelente: Marc Pociello, Xavi Duch y Lu Fabrés.

Estará dirigido por el gran Ferran Guiu, sinónimo de calidad, con dirección musical de Joan Comaposada y adaptado al catalán por Marc Gómez. ¡Qué ganas que llegue ya noviembre y poder ver Tick, Tick… Boom! Ya podéis haceros con vuestras entradas en la web del Teatre Gaudí de Barcelona.