[CRÍTICA 🎭🎶] Rent en el Onyric Teatre Condal de Barcelona: el musical transformador, pelos de punta y emociones a flor de piel

Rent es el musical de los musicales, es todo amor, pasión, positivismo, vida y emociones. Qué producción y qué elenco hay en el Onyric Teatre Condal de Barcelona. Es calidad y talento combinado con una historia tierna, emotiva, que atrapa y con canciones potentes que sorprenden a todas las generaciones.

Es un musical muy emotivo e impactante, que se inspira en La Bohème de Puccini. Explica la historia de distintos personajes: Mark (soñador que quiere convertirse en director de cine), Roger (guitarrista deprimido desde que su novia se suicidó y le confesó que los dos tenían SIDA), Mimi (bailarina que se enamora de Roger), Collins (profesor que vuelve a visitar a sus amigos Mark y Roger), Angel (un drag queen que se enamora de Collins), Maureen (actriz y expareja de Mark), Joanne (abogada y actual pareja de Maureen) y Benny (propietario del piso donde se desarrolla la acción).

Este espectáculo, que creó Jonathan Larson, muestra la generación de los 90 pero, en 2019, no somos tan diferentes como nos parece. Rent nos hace recordar que hay que medir la vida en amor, que hay que vivir el momento y que cada día es importante porque podría ser el último. La vida pasa en un segundo y, por eso, qué mejor que vivirla con toda la felicidad que podamos. Parece un tópico, pero es la realidad y hay que recordarla. Jonathan Larson falleció la noche anterior a la estrena de Rent y eso ayudó a dar a conocer el musical (incluso ha ganado un Pulitzer). Ahora bien, no solo es famoso por eso, sino que también por ser un musical muy diferente, que sorprenderá y enamorará a todos los espectadores. Momentos de risas, de llorar, de emocionarse y sentirse vivo. Es una cita obligatoria para los fans de los musicales, pero también es una propuesta ideal para aquellos que no lo conozcan porque tiene todos los ingredientes para ser un éxito y gustar. ¿Queréis sorprender a vuestras parejas? Rent. ¿Queréis una noche de diversión con vuestros amigos? Rent. ¿Queréis una noche para vosotros mismos, para descubriros, para sentiros bien? ¡Rent!

Rent es un espectáculo que, cuando se estrenó en el New York Theatre en 1996, transformó por completo la historia de Broadway: canciones pop-rock, una banda sobre el escenario, una historia actual, gays, lesbianas y travestis, el SIDA… De hecho, permaneció en cartel durante 12 años, ¡toda una proeza! Deseamos que este Rent que se puede ver en el Onyric Teatre Condal de Barcelona hasta el 26 de mayo también sirva para dar un empujón a este proyecto musical que dirige Daniel Anglès en cuanto a público. Se lo merece mucho. Deseamos que acerque a muchos jóvenes a ver musicales y a descubrir nuevas propuestas. Mirad la página web de Onyric para conocer qué conciertos más interesantes hay programados esta temporada. ¡Os sorprendrán!

Rent se estrenó en España en 1999 y, años más tarde, en 2016, volvió a producirse en catalán, dirigido por Daniel Anglès. Ahora que se vuelve a poner en marcha este proyecto en castellano, es una muy buena oportunidad para que los fans del espectáculo en España. ¡Qué mejor que puedan acercarse a nuestra ciudad durante unos días y enamorarse de este grupo de actores y actrices con tanto talento!

La nueva producción que nos presenta Daniel Anglès cuenta con un escenario precioso, con muchos efectos visuales y con un sonido inmejorable. El Teatre Condal se reformó para dar lugar a Onyric y una de las cosas que los espectadores pueden valorar más especialmente es el audio. Todo se escucha muy bien, parece que estemos en cualquier teatro del West End. Es algo de agradecer en un musical así, con muchas veces y con mucho rock e instrumentos tocando con fuerza.

Ahora bien, una de las cosas más destacables de este Rent es el elenco. Encima del escenario hay actores y actrices de gran nivel, que ya hemos visto en numerosos musicales en Barcelona y siempre es un placer verles de nuevo. Con este proyecto demuestran una vez más que son capaces de hacer muchas cosas y no queda duda (si es que había alguna…) que son el futuro del teatro en nuestro país. Qué voces, qué presencias, qué interpretaciones… ¡Qué lujo!

Júlia Bonjoch está espectacular como Mimi, qué energía, qué voz, qué fuerza y qué valentía derrocha en sus escenas. Es todo poder y es inevitable sentirse orgulloso de ver un personaje femenino tan potente y tan completo como este en el teatro.

Víctor Arbelo también está fenomenal como Roger. Somos muy fans de este actor y cantante porque tiene una voz prodigiosa. Además, este papel le queda muy bien. Ya lo pensamos en 2016 cuando interpretaba a Roger en la producción de Rent en catalán y ahora pensamos lo mismo.

Albert Bolea es un actor, cantante y bailarín excelente. Eso es innegable, sobre todo queda claro con su número ‘Today 4 U’. Cómo canta, cómo baila y cómo se mueve como Angel es una maravilla. Un “pero”, por poner alguno, es que nos pareció muy serio, como quien dice, sonreía poco. Nos pareció que se preocupaba demasiado en hacerlo todo bien (cosa que ya hacía) y no en disfrutar de Angel y lo que este personaje supone. Seguro que cuando coja más rodaje en las funciones, día tras día, se dejará ir y disfrutará mucho más de este personaje tan bonito.

Xavi Navarro, como Tom Collins, es una absoluta maravilla porque tiene una voz que enamora, que sale de la cuarta pared y llega directo al corazón del espectador. Es todo emoción y su numerazo, ‘I’ll Cover You’, es todo sentimiento, nosotros nos emocionamos muchísimo.

Peter Vives es Benny, el propietario del bloque de pisos. Él es un artista muy reconocido en Cataluña, sobre todo por participar en la serie de televisión de TV3 La Riera. Probablemente no tenga mucha experiencia en teatro musical, por eso está bien estrenarse en un papel pequeño como este.

Iñaki Mur está muy bien en el papel de Mark, porque es todo timidez, sentido del humor, fragilidad y voz. Es un actor muy joven pero con mucho talento, que se come el escenario desde el primer momento en que aparece y, por tanto, da comienzo a la función.

África Alonso está espléndida como Joanne, porque hace reír, es enormemente expresiva y tiene una voz espectacular. Recientemente, disfrutamos de ella en el concierto Amor x Amor, interpretando ‘The Power of Love’ y ya nos quedó claro que estábamos presenciando el nacimiento de una artistaza.

Lo mismo nos ocurrió con Anna Herebia, quien se pone en la piel de Maureen. Tiene un número complicado, ‘Over The Moon’, porque es tan surrealista que los espectadores pueden desconectar. Sin embargo, superó este reto con creces y, en realidad, es uno de los mejores momentos de la función. Es enorme.

También destacar el trabajazo del Ensemble, formada por actores y actrices que también han protagonizado musicales muy reconocidos en Barcelona (por ejemplo, Carrie, Per si no ens tornem a veure o Fun Home): Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez y Joan Roselló.

Es cierto que son papeles pequeños pero ellos son muy grandes y lo saben. Después de Rent seguro que los veremos en otros musicales, qué ganas de verles crecer y sorprender.

Así pues, ¿qué más necesitáis para ir a ver Rent? Buena historia, canciones potentes, una banda musical dirigida por Miquel Tejada, actores y actrices fantásticos, una escenografía preciosa… No os despistéis, comprad vuestras entradas en la página web de Onyric Teatre Condal antes de que no sea demasiado tarde.

Cesar y Daniel

[CRÍTICA 🎭🎶] Rent a l’Onyric Teatre Condal: el musical transformador, pèls de punta i emocions a flor de pell

Rent és el musical dels musicals, és tot amor, passió, positivitat, vida i emocions. Quina producció i quin elenc hi ha a l’Onyric Teatre Condal. És qualitat i talent combinat amb una història tendra, emotiva, que atrapa i amb cançons potents que enganxen a totes les generacions.

És un musical molt emotiu i impactant, que s’inspira en La Bohème de Puccini. Explica la història de diferents personatges: Mark (somiador que vol convertir-se en director de cine), Roger (guitarrista deprimit des de que la seva xicota es va suicidar anunciant-li que els dos tenien SIDA), Mimi (ballarina  que s’enamora de Roger), Collins (professor que torna a visitar els seus amics Mark i Roger), Angel (un drag queen que s’enamora de Collins), Maureen (actriu i exparella de Mark), Joanne (advocada i actual parella de Maureen) i Benny (propietari del pis on es desenvolupa l’acció).

Aquest espectacle, que va crear Jonathan Larson, mostra la generació dels 90 però, al 2019, no som tant diferents com creiem. Rent ens fa recordar que cal mesurar la vida amb amor, que cal viure el moment i que cada dia és important perquè podria ser l’últim. La vida passa en un segon i, per això, què millor que viure-la amb tota la felicitat que puguem. Sembla un tòpic, però és la realitat i cal recordar-la. Jonathan Larson va morir la nit abans de l’estrena de Rent i això va servir per donar a conèixer el musical (fins i tot va guanyar un Pulitzer). Ara bé, no és només famós per això, sinó que també val a dir que és un musical molt diferent, que sorprendrà i enamorarà a tots els espectadors. Moments de riure, de plorar, d’emocionar-se i de sentir-se viu. És una cita obligatòria pels fans dels musicals, però també és una proposta ideal per aquells que no el coneixen perquè té tots els ingredients per ser un èxit i agradar. Voleu sorprendre les vostres parelles? Rent. Voleu una nit de diversió amb els vostres amics? Rent. Voleu una estona per vosaltres mateixos, per descobrir-vos, per sentir-vos bé? Rent!

Rent és un espectacle que, quan es va estrenar al New York Theatre al 1996, va transformar per complet la història de Broadway: cançons pop-rock, una banda sobre l’escenari, una història actual, gays, lesbianes i travestis, SIDA… De fet, va estar en cartell durant 12 anys, tota una proesa! Tant de bo que aquest Rent que es pot veure a l’Onyric Teatre Condal de Barcelona fins el 26 de maig també serveixi per donar una empenta a aquest projecte musical que dirigeix Daniel Anglès pel què fa a públic. S’ho mereix molt. Tant de bo que apropi a molts joves a veure musicals i a descobrir noves propostes. Mireu la web de l’Onyric per conèixer quins concerts més interessants hi ha programats aquesta temporada. Us sorprendran!

Rent es va estrenar en Espanya l’any 1999 i, anys més tard, el 2016, va tornar a produir-se en català, dirigit per Daniel Anglès. Ara que es torna a posar en marxa aquest projecte en castellà, és una molt bona oportunitat pels fans de l’espectacle a Espanya. Què millor que puguin apropar-se a la nostra ciutat durant uns dies i enamorar-se d’aquesta colla d’actors i actrius amb tant de talent!

La nova producció que ens presenta el Daniel Anglès compta amb un escenari preciós, amb molts efectes visuals i amb un so immillorable. El Teatre Condal es va reformar per tal de donar lloc a l’Onyric i una de les coses que els espectadors poden valorar especialment és l’àudio. Tot se sent molt bé, sembla que siguem a qualsevol teatre del West End. És quelcom d’agrair en un musical així, amb moltes veus i amb molt de rock i instruments tocant amb força.

Ara bé, una de les coses més destacables d’aquest Rent és l’elenc. A dalt de l’escenari hi ha actors i actrius de gran nivell, que ja hem vist participar en nombrosos musicals a Barcelona i que sempre és un plaer tornar a veure de nou. Amb aquest projecte demostren, una vegada més, què són capaços de fer i no queda dubte (si és que n’hi havia cap…) que són el futur del teatre d’aquest país. Quines veus, quines presències, quines interpretacions… Tots i totes fan molt de goig.

La Júlia Bonjoch està espectacular com a Mimi, quina energia, quina veu, quina força i quina valentia transmet a les seves escenes. És tot poder i és inevitable sentir-se orgullós de veure personatges femenins tant potents i tant complets com aquest en teatre.

El Víctor Arbelo també està fenomenal en el paper de Roger. Som molt fans d’aquest actor i cantant, perquè té una veu prodigiosa. A més a més, és un paper que li escau molt bé. Ja ho vam pensar quan el vam veure al 2016 i ara ho tornem a pensar.

L’Albert Bolea és un actor, cantant i ballarí excel·lent. Això és innegable, sobre tot queda clar amb el seu número ‘Today 4 U’. Com balla, com canta i com es mou com a Angel és una meravella. Un «però», per posar-ne un, és que ens va semblar molt seriós, com qui diu, somreia poc. Ens va semblar que es preocupava massa en fer-ho tot bé (que ja ho feia) i no en gaudir de l’Angel i del que aquest personatge suposa. Segur que quan agafi més rodatge amb les funcions, dia rere dia, es deixarà anar i gaudirà més d’aquest personatge tant bonic.

El Xavi Navarro, com a Tom Collins, és una absoluta meravella perquè té una veu que enamora, que surt de la quarta paret i arriba directe al cor dels espectadors. És tot emoció i el seu numeràs, ‘I’ll Cover You’ és tot sentiment, ens vam emocionar moltíssim.

El Peter Vives és en Benny, el propietari del bloc de pisos. Ell és un artista molt reconegut a Catalunya, sobretot per participar a la serie de televisió La Riera. Probablement no tingui molta experiència en teatre musical, per això està bé en un personatge petit com aquest per introduir-se.

L’Iñaki Mur està molt bé al paper de Mark, perquè és tot timidesa, sentit de l’humor, fragilitat i veu. És un actor molt jove però amb molt de talent i es menja l’escenari des del primer moment en que apareix i comença la funció.

L’Àfrica Alonso està esplèndida com a Joanne, perquè fa molt riure, és enormement expressiva i té una veu espectacular. Vam gaudir molt amb ella al darrer concert d’Amor x Amor, interpretant ‘The Power of Love’ i ja ens va quedar clar aleshores que presenciàvem el naixement d’una artistassa.

El mateix ens ha passat amb l’Anna Herebia, qui es posa a la pell de la Maureen. Té un número complicat, ‘Over The Moon’, perquè és força surrealista i pot provocar que els espectadors desconnectin. Malgrat això se n’ensurt tant bé que es converteix en un dels millors moments de la funció. És enorme.

També destacar la feinada de l’Ensemble, formada per actors i actrius que també han protagonitzat musicals d’allò més reconeguts a la nostra ciutat (per exemple, Carrie, Per si no ens tornem a veure o Fun Home): Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joan Roselló.

És cert que són papers petitons, però ells són molt grans, i ho saben. Després de Rent segur que els veurem en altres musicals, quines ganes de veure’ls créixer i sorprendre.

Així doncs, què més necessiteu per anar a veure Rent? Bona història, cançons potents, una banda musical dirigida pel Miquel Tejada, actors i actrius fantàstics, una escenografia preciosa… No badeu, compreu les vostres entrades a la pàgina web de l’Onyric Teatre Condal, abans no sigui massa tard.

Cesar i Daniel

[CRÍTICA 🎭🎶] Rodgers & Hammerstein’s Carousel, en concert al Teatre Grec de Barcelona: una producció enorme d’un musical molt polèmic

La setmana passada, per fi, va arribar una de les nits més esperades del Festival Grec de Barcelona d’enguany (pels aficionats del musical, per descomptat): Carousel de Rodgers & Hammerstein, en concert. Cada any, el festival inclou un espectacle musical que, fins ara era La Nit dels Musicals. L’any passat va ser la primera vegada que el vaig anar a veure i he d’admetre que em va decebre molt. Era un mix de cançons, algunes més modernes i d’altres més antigues, que no vaig acabar d’entendre ni gaudir com desitjava. Aquest any, en canvi, la producció m’ha semblat excel·lent, portar un musical en format concert és una molt bona idea que desitjo que serveixi com a precedent per les properes edicions del festival. I què millor (o què pitjor…) que triar Carousel, un musical clàssic de Rodgers & Hammerstein, compositors tant reconeguts per musicals com The King and I, Oklahoma o The Sound of Music.

El concert va comptar amb la Pops Symphony Orquestra, amb més de 30 músics a dalt de l’escenari, dirigida pel Xavier Torras. Els músics es trobaven a la part darrera de l’escenari i tota la història passava al davant. Hi havia un cavallet de l’atracció dels cavallets, perquè el protagonista de la història, en Billi Bigelow treballa en un, fins que és acomiadat. És un luxe tenir aquesta quantitat de músics tant a prop, interpretant les melodies d’aquesta bonica partitura, que destaca per cançons molt intenses, en certa manera molt romàntiques, i que, en ocasions, recorden a una fira.

La producció de Carousel en concert era enorme. No només comptava amb els músics, sinó també amb un coro de cantants i ballarins. No estem acostumats a veure espectacles tant grans a la nostra ciutat i és un orgull i un privilegi poder viure moments així, perquè tot era molt visual i bonic. Aquest espectacle inclou moltes escenes de dansa i, per això, va comptar amb les coreografies de l’Òscar Reyes.

L’espectacle va comptar amb quatre protagonistes brillants: el Miquel Fernández, la Diana Roig, l’Anna Moliner, l’Ivan Labanda i la Nina. Si ens hem de quedar amb algú dels quatre, cosa gens fàcil de decidir, seria amb l’Anna Moliner. Aquesta actriu té una gran veu i totes les cançons semblaven fetes expressament per ella. Amb el seu marit a escena, l’Ivan Labanda, tenien una química molt forta i compartien moments molt còmics. Pel què fa a la resta, la seva qualitat vocal és innegable i totes les cançons sonaven genial en català, adaptades al català pel mateix director, el Daniel Anglès i el Marc Gómez.

Com podeu veure, va ser una nit extraordinària, on tot el muntatge estava molt i molt bé. Les escenes eren boniques, les coreografies també, les cançons estaven interpretades amb bellesa i cura i les interpretacions no podien ser millors. Ara bé, també hi ha coses negatives, com tot. En primer lloc, l’espectacle començava a les 22h i va acabar gairebé a la 1 de la matinada. Amb la televisió, ens queixem sobre el prime-time , que és massa tard i que els programes acaben de matinada, cosa que complica la conciliació. Ara bé, amb el teatre, no hi ha problema. No crec que hagués sigut tant diferent començar l’espectacle a les 21h, ja és gairebé fosc (i què millor que anar veient com s’enfosqueix amb la funció). Em sembla una falta de respecte pels espectadors el fet d’acabar una funció un diumenge a la 1 de la matinada. A l’endemà no em podia aixecar per anar a treballar. A més, això provoca que el Festival Grec sigui només pels espectadors que viuen a Barcelona (o que vinguin amb cotxe, que tampoc és just haver d’exigir-ho per anar a veure teatre).

Una altra qüestió un tant polèmica és la trama de Carousel. Cal recordar que aquest musical es va estrenar el 1945 i estava inspirat en la pel·lícula de 1909 Liliom de Ferenc Molnár. Explica la història de Billy Bigelow, responsable d’uns cavallets, que es casa amb la Julie Jordan. Ara bé, la maltracta. Durant la funció es van poder escoltar diàlegs que deien coses tant fora de lloc en els nostres dies com que, quan li pegava, no li feia mal, sinó que sentia com si li fes petons. Una bona part del públic va quedar sobtada per aquesta història i per com s’enfoca el maltractament.

Cal recordar que el musical parla d’una realitat que ens resulta molt llunyana i que cal comprendre que és una adaptació. Ara bé, això em genera molts dubtes. Entenc que una pel·lícula clàssica ha quedat guardada per sempre tal i com és i que, en aquest cas, és obligatori entendre que és una època passada i amb valors molt diferents als que compartim a la actualitat. Ara bé, és igual de vàlid això en teatre? És necessari programar i tornar a veure obres tant desfasades? En aquest any 2018, el de l’empoderament de la dona, del feminisme, de la lluita per la igualtat real a la societat, és el millor moment per tornar a recordar Carousel?

És cert que també va bé poder reflexionar sobre això. Carousel és un musical de contrastos, amb un tema molt dur però, a la vegada, amb una música molt intensa, molt passional i bonica. El concert al Teatre Grec va ser memorable, però em va deixar un gust agredolç i amb molts pensaments al cap. Espero amb moltes ganes, això sí, la propera edició de La Nit dels Musicals al Festival Grec de l’any que ve, espero que amb alguna sorpresa com enguany.

Cesar

El elenco de Fun Home en Barcelona

Fun Home es un musical que está basado en una novela gráfica autobiográfica de la dibujante americana Alison Bechdel. Se estrenó en Broadway en 2015 y obtuvo 5 Tony Awards, incluido el premio al Mejor Musical. La música de Jeanine Tesori es muy personal, tierna, delicada e intensa y es capaz de explicar la historia a la vez que transmitir las emociones de los personajes.

Durante su estancia en Broadway fue aclamado por la crítica y el público hasta convertirse en uno de los musicales más icónicos de los últimos años. Fun Home es un espectáculo bonito, emotivo, sobre el amor y la familia. El próximo 24 de enero de 2018 llega a Barcelona, en el Casino L’Aliança del Poblenou, dirigido por Daniel Anglès, con coreografía de Oscar Reyes, dirección musical de Miquel Tejada y Javier Pérez-Tenessa como productor.

La historia se centra en Alison con 40 años y recordando su infancia y su relación con sus padres. Su padre, director de una funeraria, no es capaz de afrontar su homosexualidad mientras que ella descubre su propia orientación sexual y la acepta con total naturalidad.

¿Quién protagonizará Fun Home en Barcelona? En verano se anunció el elenco, que es el siguiente:

Mariona Castillo es Alison Bechdel

Daniel Anglès es Bruce Bedchel

Pilar Capellades es Helen Bechdel

Clara Solé es Alison joven

Julia Jové es Joan

Marc Andurell es Roy / Mark / Pete / Bobby Jeremy

Lara Kate Albertos es Alison niña

Noa Flores es Alison niña

Mariona Lleonart es Alison niña

Ferran Alegre es Christian Bechdel

Aleix Colomer es Christian Bechdel

Daniel Perez es Christian Bechdel

Miquel Camps es John Bechdel

 

Jan Gavilan es John Bechdel

Stel·la Tarradellas es John Bechdel

¡Fun Home llega a Barcelona!

El equipo de No Day But Today, es decir, los que trajeron Rent a Barcelona la temporada pasada, estrenará Fun Home en el Casino Aliança del Poblenou, del 24 de enero al 25 de marzo de 2018. Esta adaptación estará dirigida por Daniel Anglès, acompañado del mismo equipo detrás de Rent, como Oscar Reyes en las coreografías y Miquel Tejada como director musical.

Fun Home es un musical procedente de Broadway, ganador de 6 Tony Awards en 2015, incluido el premio al Mejor Musical. Está basado en la novela gráfica autobiográfica de Alison Bechdel, una mujer lesbiana que descubre que su padre también es homosexual. Está considerado el primer musical protagonizado por una lesbiana en Broadway.

Este musical se estrenará en Londres el año que viene, en verano de 2018, es muy curioso que antes llegue a nuestro país (supongo que en catalán, después del éxito de Rent).

Qué ganazas de ver este musical en Barcelona. Hasta entonces, aquí tenéis una de mis actuaciones preferidas, ¡Come To The Fun Home! Menudo arte tienen estos niños:

Cesar