La Companyia Eòlia, integrada per nous talents acabats de graduar de l’Escola Eòlia (una de les una de les institucions amb més renom pel què fa a la docència de les arts escèniques a Barcelona), ha presentat al Teatre Poliorama una nova versió de La Plaça del Diamant.
El que caracteritza més aquesta adaptació és que es tracta d’una obra amb molts actors i actrius joves (i, per tant, està pensada per atraure els espectadors més joves, tot i que també pot entusiasmar als més adults). A més a més, compta amb molta agilitat perquè es comprimeixen 40 anys de la història de la Colometa en tant sols 90 minuts de funció. El resultat, però, segueix sent igual d’intens, sense perdre l’emotivitat i intensitat de l’obra original.
Per si no ho recordeu ara mateix, La Plaça del Diamant és una novel·la de Mercè Rodoreda que es va publicar per primera vegada el 1962. S’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana per molts motius: és una novel·la psicològica, on es veu una progressió molt interessant de la protagonista, la Natàlia, està ambientada en una època molt intensa de la nostra història més recent (abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola) i s’ha portat al teatre en nombroses ocasions. També destacar que és un llibre que es fa llegir als instituts i que sol entusiasmar els adolescents per la seva emotivitat i fàcil connexió amb la Colometa.
S’ha de reconèixer que portar La Plaça del Diamant al teatre no és gens senzill, perquè és una història molt llarga. La Companyia Eòlia, amb la direcció dramatúrgia de Paco Mir han aconseguit «resumir» en 90 minuts tot el llibre. Els enamorats de Mercè Rodoreda no us espanteu: no s’ha perdut res de l’obra original! L’obra ha guanyat en agilitat gràcies a uns canvis d’escena rapidíssims i a una narrativa molt lleugera.
A l’igual que el llibre, la Colometa explica tota la seva història amb l’aparició dels diferents personatges interpretats per l’Uri Callau, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Ariadna Camps i el Fran Lahera. Tots ells es posen a la pell de diferents personatges de forma molt satisfactòria. Destacar l’Ariadna Camps, perquè va ser capaç de portar sentit de l’humor amb la seva Rita i tendresa amb la Julieta.
El personatge de la Colometa l’interpreten dues actrius i la decisió no podia ser més encertada: la Clara Pueyo i la Núria Bonet. Aquest personatge evoluciona moltíssim al llarg de l’obra, per tant, comptar amb dos punts de vista ajuda a escenificar-ho millor. Val a dir que les dues actrius estan esplèndides. Destacar el monòleg final de la Núria Bonet, perquè és un dels moments més intensos i, probablement, més complicats per ella. Però ho supera amb molt bona nota.
Una altra de les particularitats d’aquesta obra és l’escenari. Compta amb pocs elements però són més que suficients per transportar-nos a la Barcelona de fa un segle. Els canvis de llum ajuden a canviar d’escena i també s’utilitzen efectes molt ben aconseguits. També destacar els vestuaris, perquè són preciosos. En definitiva, tot ajuda a fer que, visualment, La Plaça del Diamant sigui molt bonica.
L’obra original és molt femenina, perquè està escrita per una autora i perquè el personatge protagonista és una dona. El lector veu el món a través dels ulls de la Colometa. Avui dia, aquesta característica agafa molt més sentit, en un moment on el feminisme, més que necessari, s’ha convertit en imprescindible per avançar cap a una societat millor.
La Plaça del Diamant al Teatre Poliorama és una obra molt femenina i, per tant, molt recomanable pels més joves que estan llegint l’obra o l’estan a punt de descobrir. És una obra de teatre tant rica, amb tant per aprendre, que mai deixa de ser actual.
Us recomanem anar a veure La Plaça del Diamant i enamorar-vos i emocionar-vos amb la Companyia Eòlia al Teatre Poliorama. Feu-vos amb les vostres entrades a la seva web abans no finalitzin funcions el 3 de novembre.
Cesar i Daniel
Teatralment 