Foto de May Zircus procedent de la pàgina web del TNC
La Mercè Rodoreda és una de les autores més importants de la literatura catalana i, sovint, tota la nostra cultura s’inspira i es fixa en les seves obres. Actualment, a la cartellera teatral de Barcelona s’hi representen dues adaptacions de les seves novel·les: per un costat, La Plaça del Diamant al Teatre Poliorama i, per un altre, La mort i la primavera al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
La mort i la primavera és una adaptació de la novel·la inacabada i que es va publicar el 1986, una vegada Rodoreda va morir. Al programa de l’espectacle llegim que a principis dels anys 60, la Mercè Rodoreda va presentar les seves novel·les La Plaça del Diamant i La mort i la primavera, escrites simultàniament, al Premi Sant Jordi. La primera es va convertir en una de les ficcions catalanes més reconegudes internacionalment i la segona, la Mercè Rodoreda la va anar perfeccionant i reescrivint fins el dia de la seva mort. Ella considerava que aquesta novel·la seria una «obra mestra».
La versió de La mort i la primavera que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya i que aviat marxarà de gira, ha estat dirigida pel Joan Ollé i compta amb el Joan Anguera, Pepo Blasco, Sara Morera, Rosa Renom, Francesc Colomer i Roger Vilà. Es tracta d’un repartiment molt jove, però amb molt de nivell i talent.
La mort i la primavera és una novel·la molt fosca, perquè explica la història d’un jove adolescent en un poble molt cruel. Consisteixen en un conjunt de reflexions que Mercè Rodoreda va fer sobre la mort. Els personatges expliquen imatges molt metafòriques i angoixants. És un text molt personal i molt íntim, amb molts símbols, però, malauradament, ens vam perdre molt.
No és una obra fàcil, però això no vol dir que estigui malament. Ara bé, seria recomanable anar una mica informat abans de començar la funció i tenint una idea clara del que es va a veure. El text de Mercè Rodoreda és excel·lent, però requereix una anàlisi en profunditat per no perdre’s cap detall (i nosaltres no ho havíem fet).
Tots els elements de l’obra de teatre (tant els vestuaris de Míriam Compte i Nídia Tusal, com la caracterització de Núria Llunell o la il·luminació de Lionel Spycher) són molt foscos i, fins i tot, podríem dir que esgarrifosos. Per tant, contribueixen a ambientar i a endinsar-se en aquesta història tant intensa i dramàtica.
Les interpretacions no podien ser millors i tots els actors i actrius estan fantàstics. Destacar la bona feina del Francesc Colomer, perquè el seu personatge és tot un repte i té una gran quantitat de monòlegs molt bonics. Aquest actor hi ha posat tot sentiment i el resultat és d’allò més satisfactori.
Teniu fins el 10 de novembre per veure La mort i la primavera a la Sala Petita del TNC. Podeu comprar les vostres entrades a la pàgina web del Teatre Nacional de Catalunya. Afanyeu-vos que ja sabeu que volen!
Cesar i Daniel
Teatralment 